A vegades veien a la Pippi, que
estava passejant a cavall, o posant al Senyor Nelson el seu diminut vestit, o
fent els seus exercicis gimnàstics.
Després s’asseia a la taula de la
cuina per menjar-se un entrepà de formatge i una bona tassa de cafè.
En Tommy i l’Annika, quan
passaven per anar a l’escola miraven amb enveja la casa veïna. Haguessin donat
qualsevol cosa per quedar-se a jugar amb la Pippi. Si ella hagués anat també a
l’escola, la cosa hauria canviat molt.
- Mira el que ens divertiríem
quan tornéssim de l’escola el tres – diu en Tommy.
- I també a l’anada – va afegir
l’Annika.
Al final, van decidir convèncer a
la Pippi perquè anés a l’escola.
- No pots imaginar-te el que és de simpàtica la nostra mestra – deia en Tommy.
- Si sabessis com és de divertida l’escola... – va afegir l’Annika.
La Pippi, asseguda en una cadira,
es rentava els peus en un cubell. No deia res; només movia els dits dels peus,
omplint el terra d’esquitxades.
- A més, no hem d’estar allà
massa estona – va dir-li en Tommy –: només fins a les dues.
- I tenim vacances de Nadal,
vacances de Pasqua i vacances d’estiu.
La Pippi, però, no va dir res. De
cop, sense pensar-ho, va buidar la cubeta al terra de la cuina, i els pantalons
del Senyor Nelson, que estava al seu costat, van quedar xops com una esponja.
- No hi ha dret! – va dir la
Pippi amb enfadada –. És una veritable injustícia.
- Què et passa Pippi? – va
preguntar en Tommy.
- Dins de quatre mesos serà
Nadal; vosaltres tindreu vacances, i jo... – la veu de la Pippi estava plena de
tristesa –, jo no tindré vacances de Nadal, ni res que s’hi assembli... Això no
pot ser! Demà mateix començaré a anar a l’escola.
- Visca, visca! Demà, a les vuit,
estarem aquí esperant-te – van dir l’Annika i en Tommy.
- No, no – va dir la Pippi –. El
primer dia no hi aniré tan aviat. A més, em sembla que hi aniré amb
cavall.
I així ho va fer. Al matí
següent, va treure al cavall i va anar cap a l’escola. En arribar a la seva
classe, la Pippi va obrir la porta i va dir:
- Hola! - saludant amb el seu
gran barret –. Arribo a temps a la classe?
En Tommy i l’Annika ja li havien
dit a la mestra que arribaria una nova alumna que es deia Pippi Calzaslargas.
- Benvinguda a l’escola Pippi.
Espero que aprenguis molt – va dir la professora.
- Estic segura que aprendré. I
suposo que també tindré vacances per Nadal, per això he vingut.
- Si vols donar-me el teu nom i
els teus cognoms, t’apuntaré a la llista d’alumnes – va dir la mestra.
- Em dic Pippilotta Delicatessa
Windowshade Mackrelmint i sóc filla del capità del vaixell Efraín Calzaslargas.
Pippi és l’abreviació de Pippilotta, que segons el meu pare era massa
llarg.
- El teu pare tenia raó – va dir
la professora -. Bé, doncs nosaltres també et direm Pippi… Ara et faré un petit
examen per a veure què saps. Començarem per les matemàtiques. Saps quan és 7 +
5?
La Pippi es va quedar sorpresa i
pensativa alhora. Al final va contestar:
- Si tu no ho saps, no esperis que
t’ho digui jo.
Tots els alumnes van mirar a la
Pippi espantats. La mestra li va dir que a l’escola no es contestava així, i
que a la professora no se li parlava d’aquesta manera.
- Ho sento molt – va dir la Pippi
–. No ho sabia. No ho tornaré a fer.
- Això espero – va dir la
professora -. I ara et diré que 7 + 5 són 12.
- Ah! – va exclamar la Pippi –.
Així que ho sabies? Aleshores, per què m’ho has preguntat? Oh! Que ximple sóc!
Ja he tornat a parlar-li malament! Ho sento.
La professora va decidir no
donar-li importància.
- Ara diga’m: quant creus que és
8 + 4?
- Doncs… més o menys 67.
- No – va dir la professora -; 8
+ 4 són 12.
- Eh, eh, senyora! Això ja és
massa! Vostè mateixa ha dit fa una estona que 12 eren 7 + 5, i no 8 + 4. S’ha
de ser una mica educat, i més encara a l’escola. Si en saps tant d’aquestes
coses, per què no te’n vas a un racó a contar i ens deixes tranquils a
nosaltres, perquè puguem jugar a fet i amagar? Oh, perdoni! Un altre cop li he
parlat malament! Li suplico que em torni a perdonar.
La mestra li va dir que la
perdonava; però va veure que no era bona idea seguir ensenyant matemàtiques a
la Pippi i va decidir donar per acabada la classe de matemàtiques. Va pensar
que a la Pippi potser l’interessaria més aprendre a llegir, i va treure un
quadre en què es veia una illeta preciosa, de color verd i envoltada de mar
blau. A sobre de la illeta hi havia la lletra “i”.
- Quina cosa més rara! – va dir
la Pippi –. Aquesta lletra és una ratlleta sobre la qual ha fet caca una mosca.
La professora va treure un altre
quadre que representava una serp enroscada. Va explicar a la Pippi que aquella
lletra era la “s”. I la Pippi va dir:
- Mai podré oblidar una lluita
que vaig tenir amb una serp gegant a l’Índia! Feia més de 12 metres i estava
furiosa. Un dia fins i tot va intentar menjar-me! Però jo li vaig donar molts
cops al cap fins que es va morir. Així que aquesta lletra és la “s”?
Interessant...
La professora que ja començava a
estar empipada amb la Pippi, va decidir dedicar una estona a dibuixar.
D’aquesta manera, la Pippi estaria asseguda i quieta mentre dibuixés. Així
doncs, la professora va repartir fulls de paper i colors als alumnes. I els hi
va dir que podien dibuixar el que ells volguessin.
Tots els alumnes miraven a la Pippi,
que dibuixava amb molta alegria.
- Però, Pippi! – va exclamar la
professora –. Per què no dibuixes al paper?
- No hi ha espai per al meu
cavall en aquesta fulla. Ara estic dibuixant les potes; quan dibuixi la cua segurament
arribaré al passadís.
- Preferiríeu cantar? – va
preguntar la professora.
Tots els nens es van posar en
peus davant els seus pupitres; tots menys la Pippi.
Com que Pippi no volia cantar la
professora va dir als nens i nenes que podien sortir al pati, menys a Pippi, ja
que volia parlar amb ella.
La professora va dir que estava enfadada
amb ella i que si es portava així de malament no podria entrar a l’escola, per
molt que ella volgués.
- M'he portat malament? - va dir la
Pippi, trista.
Es va quedar uns segons callada i
li va dir:
- Comprengui que quan una té per
mare un àngel i per pare un rei de caníbals, i s'ha passat la vida navegant, no
pot saber com ha de portar-se en el col·legi.
La professora li va contestar
llavors que ho entenia, que ja no estava tan enfadada amb ella i que potser li
deixaria tornar a l'escola quan fos més gran. La Pippi va exclamar plena d'alegria:
- És vostè molt simpàtica! Miri
el que li porto!
La Pippi va treure de la butxaca
una cadena d'or i la va deixar en la taula. La professora va dir que no podia
acceptar aquell regal, però la Pippi li va demanar que se’l quedes.
Va sortir al pati corrent i es va
muntar d'un salt en el seu cavall.
Els nens van formar una rotllana
al seu voltant per a veure-la marxar, i van començar a donar copets al cavall.
- No sabeu el bé que s'està en
els col·legis argentins – va dir la Pippi als nens que l'envoltaven -. M'agradaria
que els veiéssiu. Allí comencen les vacances de Pasqua tres dies després
d'acabar-se lesvacances de Nadal, i acaben exactament abans de començar les
vacances d'estiu. I aquestes vacances acaben el primer dia de novembre. A les
escoles no s'estudia res de matemàtiques,
només els divendres hi ha lectura, i això suposant que es trobi en la classe
algun llibre.
- Però què es fa en els col·legis
argentins? – va preguntar un nen.
- Menjar dolços – va contestar la
Pippi –. Hi ha un tub molt llarg que va des de l’escola a la fàbrica de dolços.
- I què és el que fa el
professor? – va preguntar una nena.
- Doncs treure els papers als
dolços.
I la Pippi va saludar amb el seu
gran barret.
- Adéu, amics! D'aquí a un moment
hauré desaparegut.
I, sense parar de riure, va
galopar cap a la porta amb molta velocitat.
