ADAPTACIÓ DEL RELAT EN FORMAT LLIBRE

La Pippi a l'escola from Montse Zanuy

ACTIVITAT FINAL: El mural de la reflexió.

Per concloure el projecte de lectoescriptura sobre el capítol "La Pippi a l'escola", farem un paral·lelisme on relacionem el que viu la Pippi amb l'experiència personal de cada nen o nena. Per poder donar consciència a l'infant sobre això, realitzarem diverses preguntes com: "Què em costa a mi?", "Què és el que més m'agrada?", "Què no m'agrada tant fer?"...

Tot seguit repartirem a cada infant una cartolina dividida en dos, en la qual en una meitat escrigui una paraula que s'hagi emportat de tot el treball realitzat, tant sigui de la protagonista de la història, com del que més li ha agradat, o fins i tot de com s'ha sentit ell mateix, i en l'altra meitat el que menys li agrada fer a l'escola, ja que potser no saben que és el que més els hi costa. 

Després enganxarem cada cartolina al mural de la reflexió, de manera que podrem veure que ha aportat a cadascú el projecte i a més a més, els infants se n'adonaran que tothom té mancances però que amb esforç i dedicació poden aconseguir-ho. 

Per últim i de manera conjunta amb tot el grup classe, podrem decorar el mural amb dibuixos sobre el conte.

ACTIVITAT DESENVOLUPAMENT 2: Treballem la lectoescriptura amb pinces!

Aprofitant l'activitat anterior en la qual ja hem pogut conèixer els noms dels protagonistes de la narració, com a segona activitat de desenvolupament hem decidit realitzar el següent exercici:

Per treballar els noms dels diferents objectes o dels personatges que apareixen en el capítol del conte de la Pippi, ho farem a través de la lectoescriptura amb pinces. Cada infant tindrà diverses cartolines en les quals hi haurà un dibuix, i tot seguit repartirem a cadascú pinces amb diverses lletres (en cada pinça hi ha una lletra). Per tant, els nens hauran d’escriure la paraula corresponent al dibuix que tenen.

Però hem pensat també que aquesta activitat pot resultar un pèl complicada a diversos infants, per tant, depenent de la individualitat de cada infant adaptaríem l’activitat posant nosaltres la paraula escrita en majúscules a sota de cada dibuix i ells haurien de ficar la pinça amb la lletra corresponent al damunt.

Dir que creiem que aquesta activitat pot ser molt útil perquè tal com hem dit anteriorment, els nens i nenes coneguin els noms dels diferents personatges i objectes que apareixen en el capítol i a més a més, fomentar també la motricitat fina treballant amb les pinces i fer una relació d’imatge- paraula. 

Per últim, mentre els infants realitzen l'exercici, nosaltres les mestres anirem fotografiant-los i després ho projectarem al quadern d'aprenentatge de cada infant per tal que ho tinguin com a record i a més a més ho puguin veure les seves famílies. 

ACTIVITAT DESENVOLUPAMENT 1: Textures!

Després de la lectura del capítol "La Pippi a l'escola" i de l'activitat inicial anterior, realitzarem un exercici sensorial. Aquest consisteix a buscar diferents lletres de fusta o de plàstic, que seran les que formin els noms dels personatges principals. Nosaltres com a mestres serem les encarregades de recobrir les lletres amb materials diversos (feltre, roba, cartró, corda, plàstic de bombolles...) perquè cada una tingui una textura diferent. Amb els ulls tapats i les lletres en una caixa, els infants jugaran a identificar-les solament amb el tacte. Per últim, quan ja hagin identificat totes les lletres, les ordenarem per tal de formar els noms dels principals personatges de la història.

Dir a més a més, que mentre els alumnes realitzen l'activitat els gravarem en format vídeo i ho penjarem al blog de l'escola per tal que les famílies dels infants puguin veure com treballen i aprenen els seus fills. 

ACTIVITAT INICIAL 2: Dibuixem!

Després d'haver llegit el capítol de "La Pippi a l'escola", hem volgut realitzar la següent activitat. Cada infant ha de fer un dibuix lliure, utilitzant tot aquell material que tingui al seu abast dins l'aula representant com o amb qui ve cada dia a l'escola. Quan tots els infants tinguin el seu dibuix, explicaran a la resta de companys i companyes que és el que han representat en aquest. D'aquesta manera tots comparteixen les seves rutines i també ens ajuda a saber més coses sobre cada nen i nena i el seu vincle familiar. Quan ja tinguem tots els dibuixos els podem penjar a l'aula i convidar als companys de P3 i P4 perquè vinguin a veure les diverses projeccions realitzades pels infants de P5. 

En aquesta activitat treballarem la comunicació amb la resta d'iguals, ja que cada infant ens explicarà que és el que ha dibuixat. També treballarem els diferents materials que utilitzarem en el dibuix ja sigui pintura, colors, ceres, gomets... El que volem és que treballin la creativitat i el dibuix lliure. Per últim també és molt important la reflexió i l'expressió del llenguatge perquè han de pensar que és el que fan abans de venir a l'escola i ho han de saber explicar als companys i companyes.

ACTIVITAT INICIAL 1: Coneixem a la Pippi!

Com a futures mestres, creiem que és essencial que abans de començar a treballar en el tema els nostres infants coneguin sobre què tracta aquest. És per això que hem decidit que la primera activitat amb la qual començarem el projecte serà amb la presentació de la protagonista principal de la història a través d'una titella la qual ens acompanyarà durant tot el treball, i tot seguit amb la lectura del capítol "La Pippi a l'escola".

Hem decidit realitzar aquesta activitat com a inicial perquè, tal com hem dit anteriorment, és fonamental que els infants coneguin el que posteriorment treballaran, però a més a més pensem que llegir contes als nens i nenes els pot donar molts beneficis. A través de la lectura, els infants s'introdueixen en un món màgic de què se senten partícips, de manera que la seva creativitat augmenta. A més a més, aquests també ens transmeten una sèrie de valors, com podem identificar el valor de l'amistat, de l'amabilitat, etc. 

Per últim, dir que mentre estem explicant la història als infants, els faríem diverses preguntes per tal de captar la seva atenció.               

PENSEM ACTIVITATS DE LECTOESCRIPTURA

Feta l'adaptació del capítol "La Pippi a l'escola", hem dissenyat entre totes les membres del grup, com a futures mestres, diverses activitats de lectoescriptura que implementaríem a l'aula per treballar amb els nostres alumnes.  

Hem decidit dividir el projecte en diverses sessions, fent primer activitats inicials i introductòries al tema, de manera que els infants puguin familiaritzar-se amb aquest, continuant amb activitats més complexes de desenvolupament i acabant amb una breu dinàmica de síntesi i reflexió sobre el tema i sobre el que hem après després de tot el que hem treballat. 

Per últim, voldríem exposar quins beneficis pot aportar la lectoescriptura en els infants: 

• Adquisició de vocabulari: llegint els nens van descobrint paraules i formes d'expressió que a poc a poc van interioritzant.
• Millora de l'expressió: contra més vocabulari aprenguin, millor s'expressaran. 
• Desenvolupament de la imaginació i de la creativitat. 
• Millora de la comprensió lectora.
• Desenvolupament de la personalitat: conèixer a milers de personatges dels llibres, fa que l'infant aprengui a relacionar-se i a formar la seva personalitat. 

LA PIPPI A L'ESCOLA

En Tommy i l’Annika anaven a l’escola. Tots els matins sortien de casa seva, agafats de la mà, amb la motxilla a sota del braç i encara mig adormits.

A vegades veien a la Pippi, que estava passejant a cavall, o posant al Senyor Nelson el seu diminut vestit, o fent els seus exercicis gimnàstics.

Després s’asseia a la taula de la cuina per menjar-se un entrepà de formatge i una bona tassa de cafè.

En Tommy i l’Annika, quan passaven per anar a l’escola miraven amb enveja la casa veïna. Haguessin donat qualsevol cosa per quedar-se a jugar amb la Pippi. Si ella hagués anat també a l’escola, la cosa hauria canviat molt.

- Mira el que ens divertiríem quan tornéssim de l’escola el tres – diu en Tommy.

- I també a l’anada – va afegir l’Annika.

Al final, van decidir convèncer a la Pippi perquè anés a l’escola.

- No pots imaginar-te el que és de simpàtica la nostra mestra – deia en Tommy.

- Si sabessis com és de divertida l’escola... – va afegir l’Annika.

La Pippi, asseguda en una cadira, es rentava els peus en un cubell. No deia res; només movia els dits dels peus, omplint el terra d’esquitxades.

- A més, no hem d’estar allà massa estona – va dir-li en Tommy –: només fins a les dues.

- I tenim vacances de Nadal, vacances de Pasqua i vacances d’estiu.

La Pippi, però, no va dir res. De cop, sense pensar-ho, va buidar la cubeta al terra de la cuina, i els pantalons del Senyor Nelson, que estava al seu costat, van quedar xops com una esponja.

- No hi ha dret! – va dir la Pippi amb enfadada –. És una veritable injustícia.

- Què et passa Pippi? – va preguntar en Tommy.

- Dins de quatre mesos serà Nadal; vosaltres tindreu vacances, i jo... – la veu de la Pippi estava plena de tristesa –, jo no tindré vacances de Nadal, ni res que s’hi assembli... Això no pot ser! Demà mateix començaré a anar a l’escola.

- Visca, visca! Demà, a les vuit, estarem aquí esperant-te – van dir l’Annika i en Tommy.

- No, no – va dir la Pippi –. El primer dia no hi aniré tan aviat. A més, em sembla que hi aniré amb cavall.  

I així ho va fer. Al matí següent, va treure al cavall i va anar cap a l’escola. En arribar a la seva classe, la Pippi va obrir la porta i va dir:

- Hola! - saludant amb el seu gran barret –. Arribo a temps a la classe?

En Tommy i l’Annika ja li havien dit a la mestra que arribaria una nova alumna que es deia Pippi Calzaslargas.

- Benvinguda a l’escola Pippi. Espero que aprenguis molt – va dir la professora.

- Estic segura que aprendré. I suposo que també tindré vacances per Nadal, per això he vingut.

- Si vols donar-me el teu nom i els teus cognoms, t’apuntaré a la llista d’alumnes – va dir la mestra. 

- Em dic Pippilotta Delicatessa Windowshade Mackrelmint i sóc filla del capità del vaixell Efraín Calzaslargas. Pippi és l’abreviació de Pippilotta, que segons el meu pare era massa llarg. 

- El teu pare tenia raó – va dir la professora -. Bé, doncs nosaltres també et direm Pippi… Ara et faré un petit examen per a veure què saps. Començarem per les matemàtiques. Saps quan és 7 + 5?

La Pippi es va quedar sorpresa i pensativa alhora. Al final va contestar:

- Si tu no ho saps, no esperis que t’ho digui jo.

Tots els alumnes van mirar a la Pippi espantats. La mestra li va dir que a l’escola no es contestava així, i que a la professora no se li parlava d’aquesta manera. 

- Ho sento molt – va dir la Pippi –. No ho sabia. No ho tornaré a fer.

- Això espero – va dir la professora -. I ara et diré que 7 + 5 són 12. 

- Ah! – va exclamar la Pippi –. Així que ho sabies? Aleshores, per què m’ho has preguntat? Oh! Que ximple sóc! Ja he tornat a parlar-li malament! Ho sento.

La professora va decidir no donar-li importància.

- Ara diga’m: quant creus que és 8 + 4?

- Doncs… més o menys 67.

- No – va dir la professora -; 8 + 4 són 12.

- Eh, eh, senyora! Això ja és massa! Vostè mateixa ha dit fa una estona que 12 eren 7 + 5, i no 8 + 4. S’ha de ser una mica educat, i més encara a l’escola. Si en saps tant d’aquestes coses, per què no te’n vas a un racó a contar i ens deixes tranquils a nosaltres, perquè puguem jugar a fet i amagar? Oh, perdoni! Un altre cop li he parlat malament! Li suplico que em torni a perdonar. 

La mestra li va dir que la perdonava; però va veure que no era bona idea seguir ensenyant matemàtiques a la Pippi i va decidir donar per acabada la classe de matemàtiques. Va pensar que a la Pippi potser l’interessaria més aprendre a llegir, i va treure un quadre en què es veia una illeta preciosa, de color verd i envoltada de mar blau. A sobre de la illeta hi havia la lletra “i”. 

- Quina cosa més rara! – va dir la Pippi –. Aquesta lletra és una ratlleta sobre la qual ha fet caca una mosca.

La professora va treure un altre quadre que representava una serp enroscada. Va explicar a la Pippi que aquella lletra era la “s”.  I la Pippi va dir: 

- Mai podré oblidar una lluita que vaig tenir amb una serp gegant a l’Índia! Feia més de 12 metres i estava furiosa. Un dia fins i tot va intentar menjar-me! Però jo li vaig donar molts cops al cap fins que es va morir. Així que aquesta lletra és la “s”? Interessant...

La professora que ja començava a estar empipada amb la Pippi, va decidir dedicar una estona a dibuixar. D’aquesta manera, la Pippi estaria asseguda i quieta mentre dibuixés. Així doncs, la professora va repartir fulls de paper i colors als alumnes. I els hi va dir que podien dibuixar el que ells volguessin. 

Tots els alumnes miraven a la Pippi, que dibuixava amb molta alegria.

- Però, Pippi! – va exclamar la professora –. Per què no dibuixes al paper?

- No hi ha espai per al meu cavall en aquesta fulla. Ara estic dibuixant les potes; quan dibuixi la cua segurament arribaré al passadís.

- Preferiríeu cantar? – va preguntar la professora.

Tots els nens es van posar en peus davant els seus pupitres; tots menys la Pippi.

Com que Pippi no volia cantar la professora va dir als nens i nenes que podien sortir al pati, menys a Pippi, ja que volia parlar amb ella.

La professora va dir que estava enfadada amb ella i que si es portava així de malament no podria entrar a l’escola, per molt que ella volgués.

- M'he portat malament? - va dir la Pippi, trista.

Es va quedar uns segons callada i li va dir:

- Comprengui que quan una té per mare un àngel i per pare un rei de caníbals, i s'ha passat la vida navegant, no pot saber com ha de portar-se en el col·legi.

La professora li va contestar llavors que ho entenia, que ja no estava tan enfadada amb ella i que potser li deixaria tornar a l'escola quan fos més gran. La Pippi va exclamar plena d'alegria:

- És vostè molt simpàtica! Miri el que li porto!

La Pippi va treure de la butxaca una cadena d'or i la va deixar en la taula. La professora va dir que no podia acceptar aquell regal, però la Pippi li va demanar que se’l quedes.

Va sortir al pati corrent i es va muntar d'un salt en el seu cavall.

Els nens van formar una rotllana al seu voltant per a veure-la marxar, i van començar a donar copets al cavall.

- No sabeu el bé que s'està en els col·legis argentins – va dir la Pippi als nens que l'envoltaven -. M'agradaria que els veiéssiu. Allí comencen les vacances de Pasqua tres dies després d'acabar-se lesvacances de Nadal, i acaben exactament abans de començar les vacances d'estiu. I aquestes vacances acaben el primer dia de novembre. A les escoles  no s'estudia res de matemàtiques, només els divendres hi ha lectura, i això suposant que es trobi en la classe algun llibre.

- Però què es fa en els col·legis argentins? – va preguntar un nen.

- Menjar dolços – va contestar la Pippi –. Hi ha un tub molt llarg que va des de l’escola a la fàbrica de dolços.

- I què és el que fa el professor? – va preguntar una nena.

- Doncs treure els papers als dolços.

I la Pippi va saludar amb el seu gran barret.

- Adéu, amics! D'aquí a un moment hauré desaparegut.

I, sense parar de riure, va galopar cap a la porta amb molta velocitat.

PRESENTACIÓ DE GRUP

Hola amics!

Som tres alumnes de la Universitat de Lleida que estudiem el Grau d'Educació Infantil. El nostre grup de treball està format per la Júlia Jorge, la Nerea Marquez i la Gemma Miranda. 

Ens hem proposat un repte! Estem començant un nou projecte de lectoescriptura, aprofitant la festa de Carnestoltes, enfocat a l'alumnat de P5. Aquest any ens hem volgut centrar en la figura de Pippi Calcesllargues. Volem donar a conèixer aquesta nena tan interessant; per aquest motiu, adaptarem alguns dels capítols del llibre escrit per Astrid Lindgren perquè siguin més atractius per un alumnat de 5-6 anys. 

Totes les activitats que realitzem amb els nostres alumnes han de partir d'uns objectius, és a dir, hem de saber quina és la meta que volem aconseguir. Per tant, ens hem plantejat diversos objectius a seguir, com poden ser els següents:

• Animar a l'alumnat de P5 a escriure i llegir. 
• Potenciar la fantasia i promoure la imatge d'una noia no massa convencional. 
• Promoure el treball en equip. Això en ajuda a enriquir les nostres accions. 

Per últim, dir que hem d'envoltar als infants de paraules i de frases que els aportin el desig d'escriure.